Filada Pirates

Recentment hem sabut que la primera família nobiliària vinculada a Oliva, els Carròs, provenien de Gènova, el seu nom real era Carrocio da Costa, i el cap de família va ser nomenat almirall per Jaume I després d’enemistar-se amb els genovesos. Però el mes interessant és què es dedicava a la pirateria.

Seria bonic pensar que els nostres fundadors, allà per les mitjanies del segle passat, coneixen aquesta història. De segur els haguera refermat en la seua decisió a l’hora de batejar la comparsa. Però tot apunta que no, llàstima!!, per aquells temps sembla que eren molt mes populars les pel·lícules d’aventures sobre pirates anglosaxons. Un grup d’amics , que es reunien en el Bar Liric (Bolinches, Pla, Ortiz, Alemany, Sendra, Sanchis, Barber, Cots, etc.) decidiren participar a la renovada Fira i Festes del poble, que l’any abans l’havien traslladat a les dates del Crist de Sant Roc, si això li afegim que una de les colles “rivals” havia conformat una comparsa de moros (Tuaregs), la cosa estava servida, ells havien de ser però una altra cosa: Pirates!.

El primer cau (Cubil, com l’anomenem nosaltres) fou un envelat muntat junt l’antiga estació, on els sopars eren de pa i porta, després en vindrien molts mes. La vestimenta extreta de la pel·lícula El Cisne Negro, al principi llogada a Casa Insa de València, després cosida per mares i dones. La presència femenina garantida amb la reina i la cort d’honor, tot i que també existia la madrina, que era sempre la mateixa (Angeles Ballester). Els musics ja venien de la Vall d’Albaida, en concret de Ràfol de Salem, i van posar de moda el “Ay Rosmary”. Eren freqüents els balls en les pistes del poble. Les entrades i cavalcades eren llarguíssimes, i connectaven el real de la Fira amb el raval de Sant Roc.

Tot allò que valia?, doncs la quota: 500 pts. Però per al finançament també es buscaven mes fonts: socis protectors entre familiars i altres amics, també aconseguien patrocinadors que els aportaven licors propis de l’època. Les motos dels principals dirigents; la Guzzy de Vicent Alemany, la Ossa de Pasqual Bolinches, i la Guillot de Domingo Verdú feien un grapat de km buscant recursos per a organitzar la festa. Recordem que llavors l’ajuntament no aportava quasi diners.També els progenitors de les reines i les seues corts d’honor, escollides entre les joves de familiars benestants del poble convidaven a algun àgape, o aportaven el local per al cubil d’eixe any.

Tot allò durà fins el 1957, no se sap molt be per què acabà. El que està clar és que deixà petjada. Alguna cosa trobarien a faltar aquells xiquets que acompanyaven pares i tios, quan 19 anys després, el 976, refundaren la filà amb la mateixa vestimenta, amb la mateixa idiosincràsia.