Història i sentiment
La Festa
ANTECEDENTS A LA FESTA
Oliva és una ciutat costanera, que actualment compta amb una població de 25.789 habitants. La primera vegada que es celebraren festes de moros i cristians fou en 1921, i ho feren en honor al Santíssim Crist de Sant Roc. Anomenada Awriba durant l'etapa musulmana de dominació de Còrdova i durant l'etapa de la Taifa de Dénia. Conquerida per al cristianisme el 1239 per Jaume I, concretada en estes terres per part de Guillem d'Aguiló i el Senyor d'En Carròs (Almirall Carròs). Posteriorment fou declarat el Comtat d'Oliva creat el 1449 per Alfons el Magnànim en consideració pel suport rebut per Francesc de Gilabert Centelles i Queralt, comtat que va continuar en mans de la família Centelles, posteriorment emparentada amb els Borja, ducs de Gandia. El raval o moreria d'Oliva, que es va desenvolupar poc després de l'alçament d'Al-Azrak, al voltant de la mesquita situada on actualment es troba l'església de Sant Roc. S'iniciava així la concentració urbana de part de la població mudèjar del senyoriu per tal de tindre un major control, amb la que s'aprofità per a realitzar els primers intents de conversió al cristianisme. Cruentes foren les Germanies (1520) que produïren batejos massius i forçats de població musulmana per part de cristians vells, inclús utilitzant espontàniament amb graneres i ramells banyats a les aigües de rius i séquies. Però si un fet va atemorir la població olivera, van ser els enemics que provenien de la mar. Especialment els barbarescos provinents del nord d'Àfrica. Kair ed-Din àlies Barba-rossa, o algun dels seus lloctinents, com Dragut. Finalment els moriscos d'Oliva des del port de Dénia el 1609.

P
PRIMERA ETAPA DE LA FESTA 1921-1925
El 1921 les festes majors de la ciutat es desenvolupaven a principis de maig al voltant de l’adoració al Santíssim Crist de Sant Roc, imatge religiosa molt arrelada a la parròquia de Sant Roc, amb l’església del mateix nom, i que com s’ha indicat abans, està situada al centre de l’antic raval morisc. Durant les celebracions d’eixe mateix any s’inclouen en la programació per primera vegada els actes propis de la festa morocristiana.
La imatge del Crist va ser una donació del patriarca Sant Joan de Ribera, probablement en la seua visita pastoral de 1571, per refermar la fe cristiana d’un barri que llavors comptava amb una majoria de cristians nous amb un culte no massa evident.
Tot i que actualment no existeixen un gran nombre de documents d’aquelles festes, se sap per tradició oral que, existien dos bàndols o comparses genèriques, la de moros i la de cristians, i que estes acompanyaven la imatge del Crist durant la processó.
Una de les mostres existents és la fotografia del personatge infantil que anunciava l’inici de les festes, i que ja va aparéixer el mateix 1921; “l’Angelet Anunciador”. La figura que vestia una vestimenta bíblica, mig egípcia mig romana, amb una espasa i muntat a lloms d’una haca anunciava i emplaçava a viure la festa als veïns mitjançant una proclama arengadora. Segons les informacions consultades, les representacions duraren fins al 1925 per no poder posteriorment atendre les despeses econòmiques associades.
S
SEGONA ETAPA 1950-1956
El 1950, amb l’impuls de les autoritats de reincorporar els MMiCC, els actes de a Fira i Festes van retornar al mes de maig, probablement per coincidir amb l’entrada de la nova imatge de Crist; es reprenen les festes de Moros i Cristians, amb gran acollida; de seguida es van configurar diferents comparses de festers. La programació estava estructurada a la manera alcoiana, en 3 dies en els que configuraven els següents actes: Diana i Entrades dels dos bàndols, Ambaixades i alardos, Dia del Crist i Processó General.
Entre comparses/filades destaquen Tuaregs, Pirates i Caníbals. Estes associacions ja comptaven amb la seua pròpia junta. També destacar la presència d’altres amb una menor institució, Cristians, Mosqueters, Contrabandistes/Bandolers, Llauradors, Caçadors, Garibaldins, etc. van ser alguns d’estos.
La festa es va celebrar per última vegada el maig de 1957, per raons econòmiques segurament propiciades per la forta gelada que patí el camp valencià en febrer de l’any anterior.

