ANTECEDENTES A LA FIESTA

Oliva es una ciudad costera, que en la actualidad cuenta con una población de 25.789 habitantes. La primera vez que se celebraron fiestas de moros y cristianos fue en 1921, y lo hicieron en honor al Santísimo Cristo de San Roque. 
 Denominada Awriba durante la etapa musulmana de dominación de Córdoba y durante la etapa de la Taifa de Denia. Conquistada para el cristianismo en 1239 por Jaime I, concretada en estas tierras por parte de Guillermo de Aguiló y el Señor de En Carròs (Almirante Carròs). Posteriormente fue declarado el Condado de Oliva creado en 1449 por Alfonso el Magnánimo en consideración por el apoyo recibido por Francisco de Gilabert Centelles y Queralt, condado que continuó en manos de la familia Centelles, posteriormente emparentada con los Borja, duques de Gandia. 
 El arrabal o morería de Oliva, que se desarrolló poco después del levantamiento de Al-Azrak, en torno a la mezquita situada donde actualmente se encuentra la iglesia de San Roque. Se iniciaba así la concentración urbana de parte de la población mudéjar del señorío para tener un mayor control, con la que se aprovechó para realizar los primeros intentos de conversión al cristianismo. Cruentes fueron las Germanías (1520) que produjeron bautizos masivos y forzados de población musulmana por parte de cristianos viejos, incluso utilizando espontáneamente con escobas y ramilletes bañados en las aguas de ríos y acequias. Pero si un hecho atemorizó a la población olivo, fueron los enemigos que provenían del mar. Especialmente los berberiscos provenientes del norte de África. Kair ed-Din alias Barbarroja, o alguno de sus lugartenientes, como Dragut. Por último los moriscos de Oliva desde el puerto de Denia en 1609.

PRIMERA ETAPA DE LA FESTA 1921-1925

En 1921 las fiestas mayores de la ciudad se desarrollaban a principios de mayo en torno a la adoración al Santísimo Cristo de San Roque, imagen religiosa muy arrelada a la parroquia de San Roque, con la iglesia del mismo nombre, y que como se ha indicado antes, está situada en el centro del antiguo arrabal morisco. Durante las celebraciones de ese mismo año se incluyen en la programación por primera vez los actos propios de la fiesta morocristiana.
La imatge del Crist va ser una donació del patriarca Sant Joan de Ribera, probablement en la seua visita pastoral de 1571, per refermar la fe cristiana d’un barri que llavors comptava amb una majoria de cristians nous amb un culte no massa evident.
Tot i que actualment no existeixen un gran nombre de documents d’aquelles festes, se sap per tradició oral que, existien dos bàndols o comparses genèriques, la de moros i la de cristians, i que estes acompanyaven la imatge del Crist durant la processó.
Una de les mostres existents és la fotografia del personatge infantil que anunciava l’inici de les festes, i que ja va aparéixer el mateix 1921; “l’Angelet Anunciador”. La figura que vestia una vestimenta bíblica, mig egípcia mig romana, amb una espasa i muntat a lloms d’una haca anunciava i emplaçava a viure la festa als veïns mitjançant una proclama arengadora. Segons les informacions consultades, les representacions duraren fins al 1925 per no poder posteriorment atendre les despeses econòmiques associades.

SEGONA ETAPA 1950-1956

El 1950, amb l’impuls de les autoritats de reincorporar els MMiCC, els actes de a Fira i Festes van retornar al mes de maig, probablement per coincidir amb l’entrada de la nova imatge de Crist; es reprenen les festes de Moros i Cristians, amb gran acollida; de seguida es van configurar diferents comparses de festers. La programació estava estructurada a la manera alcoiana, en 3 dies en els que configuraven els següents actes: Diana i Entrades dels dos bàndols, Ambaixades i alardos, Dia del Crist i Processó General.
Entre comparses/filades destaquen Tuaregs, Pirates i Caníbals. Estes associacions ja comptaven amb la seua pròpia junta. També destacar la presència d’altres amb una menor institució, Cristians, Mosqueters, Contrabandistes/Bandolers, Llauradors, Caçadors, Garibaldins, etc. van ser alguns d’estos.
La festa es va celebrar per última vegada el maig de 1957, per raons econòmiques segurament propiciades per la forta gelada que patí el camp valencià en febrer de l’any anterior.

ETAPA ACTUAL 1975 - FINS AVUI

El 1975 l’etapa franquista estava arribant a la fi amb la pressentida mort del dictador. El president del Gremi de la Metal·lúrgia, Rafael Boronat, d’origen alcoià i clarament influenciat per les famoses festes del seu poble, proposa als seus companys formar esquadra vestits com ho feien els festers de MMiCC, en concret del bàndol moro. Els companys acceptaren de bona gana i desfilaren el dia de l’ofrena de flors, acompanyant la resta del seguici. Aquest any van nàixer els Moros del Metall, la primera comparsa/filà de la 3a i actual etapa MMiCC.
Per primera vegada estes festes no es celebren en honor al Santíssim Crist de Sant Roc, ni cap altra figura lligada a la religió, i tampoc localitzen els seus actes oficials al barri del raval. S’inclouen i es reincorporen dins la programació de la Fira i Festes existent.
L’any següent, el 1976 es refunden algunes de les filades de la segona etapa (Tuaregs, Pirates, Caníbals), i se’n van formant de noves, Mudèjars. Açò provoca que el nombre de festers s’incremente cada any, el que demanda un major nivell d’organització i de pressupost econòmic, creant-se en primer lloc la Junta de Comparses, i posteriorment la Junta Central de Moros i Cristians d’Oliva.
Amb la festa consolidada, l’any 1996 el consistori decideix traslladar la Fira i Festes al setembre, i pretenia que els moros i cristians també es traslladaren, però la decisió dels festers va ser organitzar la Festa al voltant del tercer dijous de juliol. Això va provocar que la fira quedara òrfena, perquè els antics gremis estaven quasi desapareguts i allò que l’acabava d’omplir era la gran repercussió social i econòmica que tenien els moros i cristians. Actualment s’ha traslladat, a mode de conjunt de fires, a la segona quinzena de juny.
Així les coses, la festa morocristiana realitza un gran esclat i augmenta el nombre de festers, especialment joves universitaris als quals es beneficià el canvi de dates, perquè se situen fora del calendari d’exàmens, i d’altra banda adquirixen una gran importància turística per la seua celebració en plena campanya d’estiu.
A hores d’ara la Junta Central, esdevinguda Federació l’any 2010 per qüestions legals i de funcionament, és la que regix la festa, amb el suport econòmic de l’Ajuntament, i dels mateixos festers i festeres.
Cal indicar que la festa va estar declarada com a Festa d’Interès Turístic Autonòmic el 2009.