Filada Jaume I

C

orria l’any 1977 quan un grup d’amics amb idees semblants decidiren ajuntar-se i formar una Comparsa per participar a les festes de Moros i Cristians que acabava d’arrancar la seua singladura.Després de moltes cavil.lacions decidiren anomenar-se – quin millor nom!-Filà Jaume I en homenatge al nostre Conqueridor i fundador del regne de València.

Ho passaren tan bé que, amb molta il.lusió, hi van decidir continuar.Eren joves i res els feia por.Però tots sabem que amb pocs components és difícil sostenir aquesta festa.Al principi amb una xaranga , una gil.laba i un lloc deixat per a càbila, se’n tenia prou.Com ells diuen:”Amb quatre polls fèiem una filà”… i els anys següents continuaren eixint.Si hi havia sort,se n’apuntava algú més, però, poc a poc, l’assumpte es va anar fent cada vegada més impossible.No n’eren prou i, a la fi, deixaren d’eixir el anys 83,84 i 85.

Bé, però qui ha “mamat” aquestes festes sap que eixir és necessari.No hi ha res com sentir la música festera que et fa anar a cent per hora,l’olor de la pòlvora,el sabor del putxero…i tantes coses més.Per tant, a empentes i rodolons, l’any 1986 hi tornaren.Supliren la falta de persones amb més il.lusió que mai..Això els va portar a ser capitans de les festes els anys 1988 i 1991.Capitanies continuades amb les dels anys 1996,2001,2006 i 2012 on la Filà ha donat mesura de les seues possibilitats, amb uns boatos espectaculars,ben estructurats que l’han convertida en una de les filades de referència del bàndol cristià.En l’última capitania es va estrenar l’himne propi de la Filà “Noble guerrer” que és la marxa amb la qual fem la desfilada.

Hui la Filà està consolidada.Aquells xiquets i xiquetes,fills i filles del fundadors,són hui els pares del futur de la Filà.

Per últim, què hi destacaríem de Jaume I? Pot ser un tòpic,però és el companyerisme entre majors i jòvens,entre vells i nous components a l’hora de la festa i de les distintes celebracions,com és el cas del sopar de Sant Jaume,on tradicionalment feiem l’elecció dels càrrecs.

Categories