Filada Contrabandistes

D

esprés d’investigar en diversos llibres i articles sobre l’empremta i orígens de la nostra història voldria destacar les paraules d’escriptors que fan resó del bandolerisme per entendre millor el terme Contrabandista.

Com deia Manuel Ardit, «el desassossec camperol, és almenys al País Valencià, un dels trets característics de la crisi de l’Antic Règim»,i aquest desassossec és el que intensifica a l’inici del segle XIX un fenomen latent que venia de lluny: el bandolerisme. De fet, la immobilitat social de l’Antic Règim que implicava una restricció en l’accés a la jerarquia militar i administrativa, una dificultat a la possibilitat de posseir terres i medis industrials dins els gremis i un comerç monopolitzat, unida a una explosió demogràfica important, provocaren una revolució camperola que coincidí amb la revolució burgesa del 1808, inici de la Guerra del Francés. D’aquesta manera «la lluita contra les tropes napoleòniques, croada religiosa,guerra nacional d’alliberament, va col·locar temporalment sota una mateixa bandera grups i homes de tendències oposades. Camperols fanatitzats per la clerecia rural, rectors il·lustrats, burgesos, aristòcrates reialistes i bandolers convertits en guerrillers lluitaren junts contra l’invasor Napoleó. Per a uns representava l’Anticrist, per a altres el botxí d’Europa i de la llibertat, però era l’enemic comú» Tot açó va ser representat a la nostra segona capitania i com no amb el mític crit del “Palleter”.

De bandolers, n’hi havia de moltes classes i condicions. Segons Julio Caro Baroja, nosaltres ens classificaríem en el segon grup.

Contrabandistes: els seus objectius delictius venien marcats per la necessitat i es limitaven a realitzar petits furts i intercanvis de mercaderies fora dels circuits legals. Rarament cometien assassinats. La seua relació amb les classes populars, per inclusió, era d’igual a igual.

Però el ben cert és que el bandolerisme valencià fou una realitat més o menys llunyana de la mitificació andalusa que el romanticisme tardà ha implantant a la retina durant anys. Aquesta visió sobre el bandolerisme huitcentista segur que variarà a mesura que els treballs de l’olivà Manel Arcos Martínez, Zoa Sanz o Paco Pascual Soler entre d’altres investigadors i escriptors, arriben a la població interessada.

De la lectura dels seus estudis ens n’adonem que el Gatet d’Otos,Miquel Mas,Camot

o el famosíssim Jaume el Barbut van ser uns personatges de carn i os que formaren part de la realitat social que estava coent la nova concepció de les festes deMoros i Cristians durant el segle XIX a les nostres terres.

És de ressenyar la permissivitat amb què personatges com l’arquebisbe de València tracten els contrabandistes, els quals mostren una religiositat ambigua. Aquests fets ens donen una pista molt valuosa a l’hora d’ubicar-los en la festa de Moros i Cristians i, concretament, en el bàndol cristià .

El 2004, una bona part d’aquestes comparses s’aplegaren a Ontinyent per celebrar el «Primer Encontre Nacional de Comparses i Filades d’Andalusos, Bandolers, Mirenos i Contrabandistes». El producte de l’encontre fou l’edició d’una monografia que recull els actes del congrés.

Destaque aquest any, perquè és des d’aquell juliol de 2004 on, en la ciutat d’Oliva, desfilava per primera vegada la Filà Contrabandistes.

Dels Contrabandistes d’aquell 2004 sols queden sis components, comptant a una xiqueta que tan sols tenia dos anys, filla del primer capità, Luis Terrados, i nostra abanderada en la segona capitania.Luis va ser l’encarregat del diseny del nostre escut i d’anar a les reunions per presentar les vestimentes oficials i un munt de papers més que comporten la fundació d’una nova filà. Junt a ell es trobaven moltes persones que per diversos motiu van deixar de formar part de la festa i d’altres com Vicent Just segon, capità contrabandista i les seves dones, Amalia i Mª José Malonda Alemny, Conrado Longas Morera o jo que vaig tindre el plaer de formar part d’aquesta Filà dos anys després i ser l’ambaixadora 2016, a més a més, de totes aquelles persones que en aquest moment formen par d’aquesta xicoteta família dir-vos; que hem treballat, treballem i treballarem amb la mateixa il·lusió del primer dia per engrandir la nostra festa. La Festa de Moros i Cristians. I per allà on anem dir amb veu ben alta i amb orgull : Som Contrabandistes!

Categories