ANTECEDENTS A LA FESTA

Oliva és una ciutat costanera, que actualment compta amb una població de 25.789 habitants. La primera vegada que es celebraren festes de moros i cristians fou en 1921, i ho feren en honor al Santíssim Crist de Sant Roc.
Anomenada Awriba durant l'etapa musulmana de dominació de Còrdova i durant l'etapa de la Taifa de Dénia. Conquerida per al cristianisme el 1239 per Jaume I, concretada en estes terres per part de Guillem d'Aguiló i el Senyor d'En Carròs (Almirall Carròs). Posteriorment fou declarat el Comtat d'Oliva creat el 1449 per Alfons el Magnànim en consideració pel suport rebut per Francesc de Gilabert Centelles i Queralt, comtat que va continuar en mans de la família Centelles, posteriorment emparentada amb els Borja, ducs de Gandia.
El raval o moreria d'Oliva, que es va desenvolupar poc després de l'alçament d'Al-Azrak, al voltant de la mesquita situada on actualment es troba l'església de Sant Roc. S'iniciava així la concentració urbana de part de la població mudèjar del senyoriu per tal de tindre un major control, amb la que s'aprofità per a realitzar els primers intents de conversió al cristianisme.
Cruentes foren les Germanies (1520) que produïren batejos massius i forçats de població musulmana per part de cristians vells, inclús utilitzant espontàniament amb graneres i ramells banyats a les aigües de rius i séquies. Però si un fet va tenallar la població olivana, van ser els enemics que provenien de la mar. Especialment els barbarescos provinents del nord d'Àfrica. Kair-Ed-Dinm alies "Barbarrossa", o algun dels seus lloctinents, com Dragut. Finalment els moriscos d'Oliva des del port de Dénia el 1609.

PRIMERA ETAPA DE LA FESTA 1921-1925

El 1921 les festes majors de la ciutat es desenvolupaven a principis de maig al voltant de l’adoració al Santíssim Crist de Sant Roc, imatge religiosa molt arrelada a la parròquia de Sant Roc, amb l’església del mateix nom, i que com s’ha indicat abans, està situada al centre de l’antic raval morisc. Durant les celebracions d’eixe mateix any s’inclouen en la programació per primera vegada els actes propis de la festa morocristiana.

La imatge del Crist llavors venerada va ser una donació a la parròquia el (1571?) per part del patriarca-arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, per refermar la fe cristiana d’un barri que llavors comptava amb una majoria de cristians nous amb un culte no massa evident.

Tot i que actualment no existeixen un gran nombre de documents d’aquelles festes, se sap per tradició oral que, existien dos bàndols o comparses genèriques, la de moros i la de cristians, i que estes acompanyaven la imatge del Crist durant la processó.

Una de les mostres existents és la fotografia del personatge infantil que anunciava l’inici de les festes, i que ja va aparéixer el mateix 1921; “l’Angelet Anunciador”. La figura que vestia una vestimenta bíblica, mig egípcia mig romana, amb una espasa i muntat a lloms d’una haca anunciava i emplaçava a viure la festa als veïns mitjançant una proclama arengadora. Segons les informacions consultades, les representacions duraren fins al 1925 per no poder posteriorment atendre les despeses econòmiques associades.

SEGONA ETAPA 1950-1956

El 1950, i després d’uns anys celebrant-se al mes d’octubre, la Fira i Festes tornaria a les dates de maig en honor al Santíssim Crist. L’estrena de la nova imatge del Crist s’unia a la decisió de les autoritats de reincorporar els MMiCC.

La represa de la festa va tindre una gran acollida i de seguida es van configurar diferents comparses de festers. La programació estava estructurada a la manera alcoiana, en 3 dies en els que configuraven els següents actes: Diana i Entrades dels dos bàndols, Ambaixades i alardos, Dia del Crist i Processó General.

Entre comparses/filaes destaquen Tuaregs, Pirates i Caníbals. Estes associacions ja comptaven amb la seua pròpia junta. També destacar la presència d’altres amb una menor institució, Cristians, Mosqueters, Contrabandistes/Bandolers, Llauradors, Caçadors, Garibaldins, etc. van ser alguns d’estos.

La festa es va celebrar per última vegada el maig de 1957, per raons econòmiques segurament propiciades per la forta gelada que patí el camp valencià en febrer de l’any anterior.

ETAPA ACTUAL 1975 - FINS AVUI

El 1975 l’etapa franquista estava arribant a la fi amb la pressentida mort del dictador. El president del Gremi de la Metal·lúrgia, Rafael Boronat, d’origen alcoià i clarament influenciat per les famoses festes del seu poble, proposa als seus companys formar dues esquadres vestides com ho feien els festers de MMiCC, en concret del bàndol moro. Els companys acceptaren de bona gana i les esquadres desfilaren a la cavalcada de la Fira acompanyant la resta del seguici. L’any següent nasqueren els Moros del Metall, la primera comparsa/filà de la 3a i actual etapa MMiCC.

Per primera vegada estes festes no es celebren en honor al Santíssim Crist de Sant Roc, ni cap altra figura lligada a la religió, i tampoc localitzen els seus actes oficials al barri del raval. S’inclouen i es reincorporen dins la programació de la Fira i Festes existent.

L’any següent, el 1976 es refunden algunes de les filaes de la segona etapa (Tuaregs, Pirates, Caníbals), i se’n van formant de noves, Mudèjars. Açò provoca que el nombre de festers s’incremente cada any, el que demanda un major nivell d’organització i de pressupost econòmic, creant-se en primer lloc la Junta de Comparses, i posteriorment la Junta Central de Moros i Cristians d’Oliva.

L’any 1996, amb la festa ja consolidada, amb gran participació de festers, i amb una major repercussió social i turística, les festes s’independitzaran de la Fira a causa de la decisió del consistori de traslladar-la a inicis de setembre. La Junta establix llavors l’inici dels seus dies grans al tercer dijous de juliol. Açò provoca que esta incremente encara mes; per una banda el nombre de festers, especialment joves universitaris als quals es beneficià el canvi de dates, ja que les situa fora del calendari d’exàmens, i per altra la seua importància turística al celebrar-se en plena campanya d’estiu. L’efecte causa que la Fira quede orfe de contingut, ja que tant gremis com reines havien pràcticament desaparegut. Es pot afirmar que la festa de MMiCC va anar monopolitzant la Fira donat el seu èxit de participació i atracció. Actualment la Fira es celebra al juny, un mes aproximadament abans de les festes.

A hores d’ara la Junta Central, esdevinguda Federació l’any 2010 per qüestions legals i de funcionament, és la que regix la festa, amb el suport econòmic principal de l’Ajuntament, i en menor mesura dels mateixos festers, que destinen una xicoteta quantitat de la seua quota festera.

Cal indicar que la festa va estar declarada com a Festa d’Interès Turístic Autonòmic el 2009